EL SOCIALISME I EL PROBLEMA DE CATALUNYA

RAFAEL CAMPALANS

I. Exordi

Companys! Amics!

Es un costum en les normes de bona educació que regeixen les discussions dels Congressos i Assemblees parlamentàries, democràtiques, que quan algú no sap estar-se –per les raons que siguin– d’interrompre un orador, expliqui després el sentit de la interrupció seva.

Cinc dies fa que tinc sobre la meva consciència el pes feixuc d’haver fet dues interrupcions a un conferenciant il·lustra. Per això, quan un grup d’amics de l’«Ateneu Enciclopèdic Popular» van convidar-me per donar-hi la conferència que després, per raons de capacitat del lloc, han volgut portar a aquest benemèrit casal del «Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria», trobant la més generosa acollida, jo vaig aceptar de seguida per l’avinentesa que se m’oferia de confesar-me davant del poble –com feien els pecadors antics– i alliberar així la meva ànima del pecat que l’atuïa.