Tal com són les coses ara, el curs d’instrucció en història americana en les nostres escoles públiques abasta tres tractaments diferents de la matèria. S’utilitzen tres llibres separats. Primer hi ha el llibre de primària, que és habitualment una narrativa molt condensada amb èmfasi en biografies i anècdotes. Segon, hi ha el text avançat per a setè o vuitè grau, en termes generals, una expansió del llibre elemental amb l’addició de quaranta o cinquanta mil paraules. Finalment, hi ha el manual d’escola superior. Aquest, també, segueix normalment el camí trillat, oferint relats més complets dels mateixos esdeveniments i personatges. Per dir-ho cruament, no assumim que els nostres infants obtinguen possessions permanents a partir del llur estudi d’història en els graus inferiors. Si els matemàtics seguissen el mateix mètode, els textos d’escola superior d’àlgebra i geometria inclourien la taula de la multiplicació i fraccions.
Hi ha, és clar, una resposta preparada a la crítica presentada abans. És que els mestres han après de l’amarga experiència com de poca història retenen els llurs deixebles mentre passen per la ruta regular. Cap professor d’història ho negarà. Encara és un repte pendent per als mètodes existents d’instrucció històrica. Si l’estudi de la història es pot fer veritablement progressiu com l’estudi de matemàtiques, ciència i llengües, llavors els historiadors assumeixen una greu responsabilitat en afegir la llur matèria al currículum ja sobrecarregat. Si els textos històrics successius són tan sols edicions ampliades del primer text – més fets, més dates, més paraules – llavors la història mereix la major part de la dura crítica que rep de professors de ciència, cívica i economia.
En aquesta situació de la qüestió trobam la nostra justificació d’oferir un nou text per a l’escola superior en història americana. La nostra primera contribució és una d’omissió. Les històries honrades pel temps d’exploració i les biografies d’herois es deixen fora. Sostenim francament que, si els alumnes saben poc o gens de Colom, Cortés, Magallanes, o el capità John Smith en l’època que arriben a l’escola superior, és inútil d’explicar-los les mateixes històries potser per quarta vegada. És pitjor que inútil. És una ofensa contra els professors d’aquelles matèries que es demostren de caràcter progressiu.
En següent lloc hem omès totes les descripcions de batalles. Les nostres raons per fer-ho són simples. L’estratègia d’una campanya o d’una sola batalla és altament tècnica, i habitualment és una matèria altament controvertida de la que experts difereixen àmpliament. En el camp d’operacions militars i navals la majoria d’escriptors i professors d’història són mers novicis. Despatxar Gettysburg o Wilderness en deu línies o deu pàgines és igual d’absurd per a l’estudiant seriós d’afers militars. Qualsevol que compare el relat habitual de libre de text d’una sola campanya de la Guerra Civil amb el relat ofert per Ropes, per exemple, no demanarà més comentari. Cap jove cridat a servir el nostre país amb les armes pensaria d’adreçar-se a un manual d’escola superior en cerca d’informació sobre l’art de la guerra. L’escena o episodi dramàtic, tan útil en despertar l’interès de l’alumne immadur, sembla fora de lloc en un llibre que deliberadament crida a nois i noies en el mateix llindar de responsabilitats serioses de vida.
No és sobre trets negatius, però, que fonamentarem el nostre cas. És més aviat sobre trets constructius.
Primer. Hem escrit una història tòpica, no narrativa. Hem intentat d’establir els aspectes, problemes i moviment importants de cada període, aportant-los a la narrativa més que no pas per via d’il·lustració.
Segon. Hem emfasitzat els temes històrics que ajuden a explicar com la nostra nació ha arribat a ésser que és avui.
Tercer. Hem abundat plenament en els aspectes socials i econòmics de la nostra història, especialment en relació a la política de cada període.
Quart. Hem tractat les causes i resultats de guerres, els problemes de finançar i sostindre forces armades, més que no pas estratègia militar. Aquests són els temps que pertanyen a una història per a civil. Aquestes són matèries que els civil poden entendre – matèries que han d’entendre, si han de jugar bé el seu paper en guerra i pau.
Cinquè. En ometre el període d’exploració, hem estat capaços d’ampliar el tractament de la nostra pròpia època. Hem dedicat especial atenció a la història d’aquelles qüestions actuals que haurien de formar la matèria d’una sòlida instrucció en ciutadania.
Sisè. Hem tingut en ment que Amèrica, amb totes les seues característiques úniques, és part d’una civilització general. En conseqüència hem dedicat a la diplomàcia, afers exteriors, relacions mundial, i les influències recíproques de les nacions el llur espai apropiat.
Setè. Hem seguit deliberadament estàndards de maduresa. L’estudia d’una mera narrativa demana principalment l’ús de la memòria. Ens hem adreçat a estimular hàbits d’anàlisi, comparació, associació, reflexió, i generalització – hàbits calculats tant per ampliar com per informar la ment. Hem fet grans esforços per fer el nostre text clar, simple, i directe; però hem cercat honestament d’estirar els intel·lectes dels nostres lectors – de dur-los al màxim. La majoria d’ells rebran la darrera instrucció formal en l’escola superior. El món aviat n’esperarà maduresa. Els llurs assoliments dependran de la possessió d’altres capacitats més que la sola memòria. L’efectivitat de la llur ciutadania en la nostra república es mesurarà amb l’excel·lència del llur judici així com de la plenitud de la llur informació.
C.A.B.
C.R.B.
Ciutat
de Nova York, 8 de febrer del 1921